dilluns, de març 10, 2008

Les derrotes i Gandhi

A vegades els pares, - que són bona gent i tot això -, a vegades parlen molt, criden, t'inflen el cap i et compliquen l'existència. 
L'altre dia, desprès de sopar i abans de rentar-me les dents, em van fer seure al sofà i van començar a parlar sense parar. La mare sempre parla molt, el pare no tant, però aquell dia ... aquell dia estaven tots dos disposats a fer un discurs important. La mare em va voler explicar una cosa estranya. Començava bé però desprès es va animar i parlava més i més fort i més i més extrany, i llavors l'embolic era tal que vaig haver de desconnectar, i sentia la seva veu però no la deixava entrar al cervell. Anava així, més o menys. Tots sabem córrer, oi? però hi ha alguns que corren més i millor i se'n diuen corredors i guanyen medalles. Tots dibuixem, no?, però hi ha gent que dibuixa més i millor i se'n diuen dibuixants (o pintors) i fan quadres i els pengen als museus. I tots pensem, vale?, alguns més que altres, clar, però hi ha alguns que pensen molt més i molt millor i se'n diuen filòsofs i tenen resposta per a quasi totes les preguntes i poden parlar de qualsevol cosa inexplicable. I resulta que aquests senyors que pensen tant un dia van pensar en els que guanyen i en els que perden. I llavors el pare va començar a parlar de gent super-rara i de fa un munt de segles i la mare el corregia, a vegades, i també deia frases extranyes, i la cosa semblava que no tenia ni cap ni peus. Un tal Simón, que era guerrer o guerriller o lluitador o alguna cosa així va dir que la manera de guanyar s'aprèn amb les derrotes, però ho va dir en castellà. I els japonesos, tots els japonesos en general, diuen que aprens molt poc de mil victòries però molt d'una derrota, i ho diuen en japonès, suposo. I un senyor molt bon home, que mai no cridava ni s'enfadava i es deia Gandhi va dir que es pot dir en veu ben alta que has perdut però que mai hem de dir que no hem lluitat. I un altre que no sé si cridava gaire o no, i no sé si es deia Kennedy o Bonaparte, va dir que la victòria té mil pares i la derrota és orfe, i això és com si diguéssim que el Barça té molts socis i la Pobla de Mafumet molt poquets. I la mare va insistir en que tot té una explicació i de tot se n'aprèn, i jo posava cara d'espantat. I el pare em va dir: Te'n recordes d'aquell dia que veu perdre un partit i estaves trist?, doncs la mare i jo hi hem pensat molt i volem donar-te una explicació. Ens sembla que necessitaves unes paraules i una mica de consol, i com veus, sempre hi ha algú que et dóna una resposta i sempre hi ha algú que té la paraula justa i l'explicació que estaves esperant. I hem trigat una mica però creiem que hem trobat el que necessitaves. El món està ple de persones que han perdut una batalla i desprès han guanyat la guerra. Te'n sortiràs i aprendràs de tot, i en aquesta vida viuràs moments difícils i situacions que no voldries, ... i ... I la veu del pare i la mare eren cada cop més fortes i més rares, i es ficaven al cap, i picaven el cervell com un tambor, i ressonaven com un eco escandalós, i marejaven, i desconcertaven un munt, i ratllaven que no vegis, .. i jo només volia silenci, silenci, silenci, …
Tenia son i vaig demanar d'anar al llit. I allà al llit, en silenciabsolut, em vaig preguntar si els pares no li donen massa voltes a les coses, si potser no pensen massa com els filòsofs aquests, si tot no és molt més senzill i més directe: jugues, perds, et fan una abraçada gran, et compren una bossa d'staks, esperes el proper partit i tornes a jugar amb moltes ganes. I tot això dels senyors que pensen, de les victòries i les derrotes, de les batalles i dels orfes, tot això és molt complicat, i no s'entén res de res, i no sé per a què pot servir, potser serveix pels grans, i no veig res d'interessant en aquell senyor Simón, o en el Kennedy o en el Bonaparte, ... 
En el senyor Gandhi sí, aquest sí que m'agrada, sobre tot perquè diu la mare que parlava fluix i mai no s'enfadava ... aquest Gandhi devia de ser guai ... aquest Gandhi el podríem fitxar ... aquest Gandhi mola ... sempre parlant fluix, fluix, molt fluixxxx, ... zzzzz ...
Bona nit.

I en la catorzena jornada del Torneig Social, i en veu molt baixa, Negres 6 - Grocs 12, Vermells 7 -Taronges 4 i Blaus 2 - Verds 3.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Tens rao! si que son extranys els pares, a vegades...