Per on anàvem? Ja he perdut el fil. Tant de temps sense explicar-vos res que ara no sé com posar-m’hi. Vam quedar que el drac moria dessagnat i els cavallers guanyaven de carrer. I llavors quedava la princesa Genoveva una mica penjada. Però ja ho té això de ser princesa en aquests temps que corren. Et quedes esperant en un palau de marbre i desprès … doncs passa el que passa, et mors d’avorriment. També us havia explicat la nova fase del Torneig Social, els nous equips, les noves regles i tot això, oi?. El meu equip és impressionant i de moment les coses ens van superbé, vull dir que juguem superbé. I què més ha passat? Un munt de coses, és clar. I de tot tipus, sí. L’Amèlia m’ha gastat els retoladors del meu estoig d’Spiderman. Pinta superfort i aixafa les puntes. Ja no li penso deixar mai més de la vida. La mare va fer anys. Molts. No sé. 34 o 43. Jo li vaig fer un dibuix superxulo amb un jugador d’hoquei que era jo mateix i el meu nom amb lletres roig-i-negres. Després li vaig afegir una enganxina que era un cistell de flors – a la mare li encanten les flors! -, una altra enganxina d’un gosset pelut – a la mare li encanten els gossos – i una foto del Platero retallant només el cap – a la mare li encanta el número 7–. Va quedar un dibuix guapíssim. La mare va al·lucinar i de moment l'ha col·locat a la porta de la nevera. Els entrenaments continuen com sempre i aquests últims dies ha plogut, però això ja ho sabíeu. Nosaltres, a casa, ens hem posat seriosament amb això de la sequera. Desprès de sopar, l'aigua que queda als gots jo la buido a les torretes del balcó. Abans la llençàvem per l'aigüera i això era malgastar, oi? El pare diu que es vol deixar barba i a l'escola hem començat la taula del 7. Uf! La taula del 7 és una mica estranya. La del 2 i la del 3 són super-fàcils. La del 4 organitzada i bé. La del 5 xupada. La del 6 és xipo-xapo. Però la taula del 7 no té cap ni peus. De quina manera relaciones el 7 amb el 4 i dóna 28?, o el 7 per 7 amb el 49? 7 per 7 haurien de ser 47. Està clar. I el 63? Com et pots recordar del número 63? És molt complicat. A mi m'agraden les mates, m'agraden molt les mates. No tant com l'hoquei però m'agraden. Però amb la taula del 7 m'han fet una mala passada. No sé qui se la devia inventar. Em dóna la impressió que és un batibull total de números, col·locats un darrera l'altre sense solta ni volta. És com si jo em posés a explicar-vos la meva vida i us parlés del Torneig Social, de la meva família, de la sequera o us expliqués històries de dracs o princeses tot barrejat com un gran poti-poti ...
... ??? ...
... No està tan malament la taula del 7. Té un cert ordre, a vegades és sorprenent i en tot cas sembla important i super-interessant ... 7x1=7, 7x2= 14, 7x3= 21, 7x4=28 … No està tan malament. Poc a poc i anar fent, mica a mica i amb alguna sorpresa ... Així és la vida. Així és la meva vida, com la taula del 7.
Per cert, em sembla que el drac esgarrifós que va aparèixer a la pista la diada de Sant Jordi, … em sembla, ... em sembla que tenia un col·lega. I jo diria que està amagat en el vestuari número 3 ...
I en aquesta darrera jornada del Torneig Social Verds 2 – Grocs 3 i Taronges 3 – Vermells 0.
