L’hoquei

El Frederic treu molt bones notes i els nens que treuen molt bones notes són un mirall per la resta i sempre tenen raó i sempre els hem de creure. I el Frederic diu que m’estic tornat boig, que se me’n va l’olla i que m’he begut l’enteniment. Diu que és exagerat i ridícul això del segon dia més important de la meva vida, diu que hi ha infinitat de coses més importants que trobar un estic i diu que com m’he pogut oblidar del dia que vaig néixer, el dia que vaig començar a caminar o el dia que vaig aprendre a escriure el meu nom amb totes les lletres. I potser té raó. Segur que té raó. I per això ara he decidit refer la meva llista de dies importants. He de pujar cap a les primeres posicions la primera papilla, la primera dent, el dia que ens van explicar la “s” o la “t”, o el dia que vaig cantar-li Moltes felicitats a la nostra veïna i la nostra veïna va plorar. I he de baixar cap el final de la llista el dia que van sortir els cucs de seda dels ous que guardava feia un any, el dia que la senyoreta em va fer anar a la classe del costat a ensenyar la tapa de l’àlbum perquè m’havia quedat superbé, o el dia que va venir el Manel a casa i vam aconseguir col·locar a les fosques 72 peces de dòmino seguides, vam empènyer la primera, van caure totes perfectament bé, i llavors l’última va tocar un interruptor i es va encendre un llum.
Ara ja sé fer llistes per ordre d’importància i per això ara faré la llista de les coses més importants de la meva vida.
Jo abans pensava que el més important de la meva vida era l’hoquei. Perquè és un esport superxulo, perquè sembla difícil per la història dels patins i l’estic però no ho és. Perquè un cop has après a patinar és molt divertit, i a més a més tens un equip i jugues amb altres nens, i llavors has d’anar a entrenar amb ells, i els entrenaments són molt guapos perquè aprens moltes coses noves i t’ho passes genial. Jo l’any passat no sabia llençar de cullera però l’altre dia el Ton Guarque em va ensenyar i ara quasi que ho domino. I és que quan tens quatre anys només saps patinar cap endavant, i després aprens a fer la moto i la moto-canyon, i després a patinar cap enrera, i llavors t’ensenyen coses més difícils i tàctiques pels partits, i aprens a fer quadro, que és quan els quatre jugadors - sense comptar el porter - es col·loquen fent un quadrat, i t’ensenyen el camp enrera o el bulling, que és quan el porter atura la bola i aixeca el guant, i moltes altres coses, clar. I quan vaig pel carrer penso en el partit del diumenge, i quan estic a classe a vegades m’imagino jugades superxules, i quan vaig al Reus m’agrada veure els entrenaments dels grans i al·lucino quan els veig patinar. I jo algun dia també patinaré com el Jordi Saldanya o xutaré com l’Albert Poy. I mentrestant m’agrada patinar, i m’agrada el soroll dels patins, i m’agrada mirar com la bola roda per la pista i com arriba fins l’estic, i m’agrada quan els porters s’estiren i quan aguanten molta estona el davanter abans d’estirar-se, i m’agraden els minuts abans de sortir a la pista i m’agrada tornar al vestuari i desfer-me les botes i guardar els patins a la bossa i tornar a casa i anar a dormir i somiar en l’hoquei. I per tot això abans pensava que l’hoquei era el més important de la meva vida, però no. He de fer una llista seriosa i responsable i en una llista seriosa i responsable el més important és la pau al món. I el segon més important és l’amor de la família. I el tercer, el català i el castellà perquè són fonamentals per tantes i tantes coses que he d’aprendre. I després l’anglès, potser. I l’amistat, i la companyonia, i la solidaritat entre els homes, … I l’hoquei? … L’hoquei serà la vintena o dinovena cosa en ordre d’importància … O potser la catorzena … o l’onzena … o la vuitena … o la sisena … o la tercera … o la segona ...
Què dimonis!
L’hoquei és la primera cosa més important de la meva vida. La primera, la primera i la primera!
… i és que es poden fer llistes serioses i responsables i llistes fetes des de la il·lusió i l’entusiasme. I els nens que no traiem molt bones notes però li posem passió i estima a les coses també podem ser un mirall per la resta, i a vegades també tenim raó, i a vegades també se’ns ha de creure … I les nostres llistes també són necessàries, i són igual de bones i són molt valuoses.
I a la meva llista de coses importants l’hoquei ha d’estar el primer. Segur. I segon els pares, quan no estan enfadats, i tercer l’hora del pati i els meus amics del cole, i quart la meva col·lecció de cromos de Pokémon, i cinquè un secret que em va explicar el Manel i no puc dir perquè els secrets no es diuen, i sisè el mas dels meus avis quan és estiu i puc córrer per fora, i …

... i la pau, l’amor i la solidaritat també estaran, és clar, però una mica camuflats entre patins i cucs de seda.

I en l’onzena jornada del Torneig Social, Negres 1 – Vermells 4, Taronges 1 – Verds 4 i Blaus un munt – Grocs un entusiasme infinit.