Verd ... com l’arc de Sant Martí?

A vegades la mare m’explica coses difícils i jo les entenc perfectament bé. Un dia, desprès de trobar-nos el veí del primer primera, em va explicar que el més important de les persones és el que tenen dins i no pas el que veiem des de fora. El veí del primer primera és el Sr Avel·lí i i té noranta anys o més. És baixet i molt prim, té la pell blanca i arrugada i camina poc a poc i encongit. Des que la mare em va explicar això del dins i el fora, quan veig el Senyor Avel·lí jo li dic bon dia i ell em pregunta, què, noi, com va això del joquei? (el Senyor Avel·lí diu joquei amb jota). Després ell em dóna la mà delicada i tremolosa i llavors jo li premo amb força, perquè sé que, per dins, el Senyor Avel·lí és fort i musculós, és alt i ben plantat i si fos jugador d’hoquei - o de joquei - seria un defensa impressionant o un porter valerós.
I ara, per explicar-vos qui són i com són els de l’equip Verd del Torneig Social he de fixar-me bé en tot el que es veu per fora i tot el que es veu per dins, naturalment. I per fora són quatre nens amb samarreta verda: l’Iker, el Sergi, el Pau i el Roger. Són nens que juguen a hoquei, és clar, i juguen de pel·lícula. I són nens que patinen molt bé, i super-ràpid, i tomben i giren i dominen l’estic i la bola. I són nens que fiquen molts gols perquè són molt bons, i el Roger atura moltes boles perquè és molt bon porter. I els veus per fora i són un equip tot verd, molt guai ... I mires dins i són nens que dormen destapats, que mengen macarrons, que fan els Pastorets i fan de Llucifer i ho claven, que corren pel carrer i la mare es desespera, que abracen a l’Aita, que juguen a la Wii, que tenen mal de panxa, que fan deures d’anglès, que toquen el contrabaix, que tenen molts amics que no patinen, que s’enfaden i es queixen, que somien i riuen, que et sorprenen, que viatgen fins a Itàlia a veure els seus parents, que tenen son i gana, que pugen les escales de dos en dos i baixen per la barana, que ajuden a parar taula, que esquien i que neden, que es llencen al sofà i es treuen les sabates, ... i tantes altres coses que mai no acabaries! I per això, si per fora són verds per dins són tantes coses que el verd es queda curt, que el verd és més que verd: és verd fosc i verd clar, verd llimona i verd pistatxo, verd herba i verd esmaragda, verd groc i verd blau, verd tirant a marró i verd amb taques taronges, i verd-lila i verd-rosa, verd-vermell i verd-gris, ... És un verd especial, ple de tons i matisos, és un verd molt complert, diferent, peculiar, multicolor, un verd ... com l’arc de Sant Martí.
I així, amb la teoria del dins i el fora, quan miro les persones veig moltes més coses i m’adono de detalls que abans em passaven per alt. I ara sé que el Senyor Avel·lí, tan prim i delicat, per dins és fort i valent. I aquella infermera del CAP, que jo pensava antipàtica i enfadada, és en realitat divertida i alegre. I els Reis d’Orient, que jo imaginava amb un punt de malícia perquè porten carbó i barnussos amb caputxa, en veritat són fantàstics i s’esforcen en deixar-te els millors regals del món i marxen al seu país amb els camells carregats de carbó, barnussos i objectes inservibles. I així doncs, el qui creieu molt trist, per dintre sempre riu, i el que veieu molt gras per dins és un secall, i el qui trobàveu lleig per dins és ben bonic ...
I jo em pregunto ara: i si mirem algú i el veiem simpàtic i bonic?, preciosa o molt simpàtica?, delicat o divertit?, bona persona i encantador o encantadora?, ... No us preocupeu, no us imagineu el què no és, no us amoïneu pel què puguin tenir dins, no dubteu del seu interior. Hi ha persones que amaguen un secret. Hi ha persones reversibles!

I en la novena jornada Grocs 3 – Negres 9, Vermells 2 – Taronges 8 i Blaus 3 – Verds 2. O si mireu més endins, un munt de nens i nenes, de tots colors, patinat, jugant, rient, aprenent del seus entrenadors, marcant gols i fent grans aturades, escoltant, xerrant, cridant, fent esport, passant-s’ho bé... i tot en mitja pista que des que la miro més endins la veig pista sencera.